Convocades per Genera (Associació en defensa dels drets de les
dones) les participants van reflexionar també sobre els models
abolicionistes i de regulació neoliberal de l’activitat per tal de
reivindicar un model propi basat en els drets laborals
El de les treballadores sexuals ha de ser un moviment, en tant
que antipatriarcal, feminista? Si la resposta és positiva, és factible
trobar escletxes per endinsar-se en aquestes organitzacions, que han
estat durant molt de temps espais que aglutinen dones blanques,
universitàries i de classe mitjana? Com apropiar-se d’aquests espais i
fer-los propis participant? Quin paper juguen els moviments feministes
en l'apoderament i en l'auto organització? Aquestes i altres preguntes
han vertebrat les Jornades Feministes- Aliances i Treball Sexual que han
reunit al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) dones activistes i
treballadores del sexe d’Europa i Amèrica Llatina.
Convocades per
Genera (Associació en defensa dels drets de les dones) les participants
van reflexionar també sobre els models abolicionistes i de regulació
neoliberal de l’activitat per tal de reivindicar un model propi basat en
els drets de les treballadores. També es parlar del tracte amb
finalitat de prostitució forçada, intentant construir un discurs propi
de reivindicació de drets dins del moviment feminista, que ha estat
moltes vegades ocupat pels discursos de les abolicionistes, corrent que
ha copat diversos espais a llocs de poder, com per exemple les
institucions.
L’estigma com a nexe entre les treballadores sexuals
El
nexe entre treballadores sexuals i feminisme va centrar bona part de
les reflexions de la primera jornada de la trobada. D’una banda, la
Maria Palomares, de Calala, va defensar la necessitat de què les
treballadores sexuals que es considerin feministes generin seus els
espais dins moviment i hi participin per apropiar-se’l.
També
es parlar del tracte amb finalitat de prostitució forçada, intentant
construir un discurs propi de reivindicació de drets dins del moviment
feminista / Anna Celma
També hi va
haver qui va anar un pas més enllà i va defensar directament que el de
les treballadores sexuals ha de ser un moviment feminista sense excuses.
"El moviment de treballadores sexuals ha de ser feminista si no vol
reproduir un sistema patriarcal, injust i capitalista", van dir a
l’auditori les dones d’AVA Caradona. Aquestes dones van voler posar
èmfasi en l’estigma entès com al nexe que uneix a totes les persones que
es dediquen al treball sexual i que té el seu origen en la desigualtat
de gènere, aquella que divideix les dones en mestresses de casa, esposes
o putes. Aquest estigma, van reflexionar, interactua amb d’altres que
són transversals a la societat (classe, origen , religió). "La societat
ens vol reduir a la nostra sexualitat i nosaltres la fem servir per
sobreviure", es va dir en una de les intervencions.
El feminisme abolicionista, en eterna discussió
Per
la seva part la Georgina Orellano, Secretaria general d’AMMAR (sindicat
de treballadores sexuals de l’Argentina) i la Paula Ezkerra (feminista,
treballadora sexual i consellera de la CUP Districte Ciutat Vella), van
voler posar en dubte els preceptes de l’abolicionisme, corrent que
posiciona les treballadores del sexe com a víctimes i que vol impedir la
seva projecció laboral dintre del mercat sexual. ‘Ens posen en el lloc
de víctimes per desqualificar-nos, ens pontifiquen, ens envien la
policia i ens volen penalitzar des del sistema judicial. La seva forma
de protegir-nos és denunciar-nos’, van explicar.
"Hem
de lluitar pels nostres drets i construir des del feminisme, sense
deixar de banda altres dones", opina Georgina Olano, del sindicat de
Treballadores Sexuals de l'Argentina
El principal problema de
les treballadores sexuals, tal com van explicar Orellano i Ezkerra, no
és haver d’exercir, sinó les condicions en les quals han de fer-ho quan
treballen en espais on la seva feina està prohibida. Paradoxalment,
diuen, les abolicionistes les han acabat portant a aquests espais
marginals. Per això demanen la regulació de la prostitució i poder
exercir de manera autònoma. "La millor manera de construir aliances amb
altres dones feministes és respectar a les treballadores del sexe.
Nosaltres preferim ser putes felices a serves del patriarcat. Hem de
lluitar pels nostres drets i construir des del feminisme, sense deixar
de banda altres dones", va reblar Orellano.
Fins ara, hem estat parlant de la crisi i de com aquesta no es limita només a la vessant econòmica que se'ns 'ven' des dels governs estatals i els mitjans de comunicació. Tenim clar que aquesta és una crisi generada des del sistema capitalista heteropatricarcal, i que sovint la interiorització dels seus paràmetres normatius ens 'cala' molt més del que creiem.
El que ens cal veure ara és com aquesta crisi afecta als 'cossos' que clarament se'n desdiuen de la 'norma' per adoptar una possible posició insubmisa/ rebel. Cal entrar dins d'aquestes 'categories' i veure quins són els paràmetres que les han creat -interns i externs- per entendre les seves actituds i dificultats en el marc de la crisi. En definitiva, ens cal veure com i perquè ens afecta la crisi a les que no som 'com cal'.
No som com cal: totes som putes
La prostitució és probablement un dels temes més controvertits dintre les lluites feministes. Algunes posicions feministes solen reduir la prostitució a l'esclavització de la dona al treball sexual – pagat/ generat per clients i proxenetes masculins-. Però la veu d'algunes de les mateixes treballadores és la que ha començat a oferir una visió molt diferent del món de la prostitució, allunyant-se de l'estigmatització heteropatricarcal -de la qual alguns feminismes semblen ser un 'eco inconscient'-. L'exercici del treball sexual pot ser una eina d'empoderament per qui l'exerceix. La tria del client i el pagament pels serveix atorga un poder a la prostituta: la puta no esclavitzada, tria conscientment el que fa i el que vol fer; ella és la 'figura alpha' de l'intercanvi.
Evidentment, aquesta possibilitat de poder de les dones mitjançant una 'arma' tant poderosa com el sexe va ser ràpidament 'detectada' pel patriarcalisme: aquest denigra la sexualitat de les dones i genera un negoci per 'controlar-la'. En aquest procés, cal expandir el nostre camp de visió cap a tota la teranyina politico-social-econòmica que s'ha teixit al voltant d'aquest negoci.
La marginalitat i la precarietat a la qual és sotmesa la prostitució és a més una condició 'sine qua non' per perpetuar l'estigmatització de la figura de la prostituta. Els exemples d'aquesta necessitat de mantenir la prostitució al marge d'allò 'socialment acceptable' són evidents: tot i la reivindicació constant des col·lectius de treballadores sexuals perquè la seva feina sigui considerada com a tal i gaudeixi de prestacions socials, pocs són els Estats que han transigit a aquestes demandes.
A darrere s'hi amaguen sense gaire eficàcia les màfies que comercien amb els 'cossos femenins', les quals tenen en els Estats i les seves polítiques capitalistes els seus millors aliats; però més al fons trobem el manteniment del mateix ordre heteropatriarcal, que ha de fer seu el poder de la sexualitat de les dones i de l’ús del terme 'puta' com a estigma de 'dona que no és com cal'.
Alguns feminismes s’han 'empassat' aquesta elaborada ficció cultural/ lingüística, però davant d'un sistema que ja no pot ni dissimular les seves greus deficiències constructives, no caldrà recuperar l'estigma de 'putes' per reclamar el nostre poder sexual/ cultural i treballar per desfer els constructes que ens han posat a sota de la piràmide del 'ser com cal'?
Lectures
- “Teoría King Kong”, Virginie Despentes (fragments)
- Fragments de l'eix 1
- Articles sobre la “Marcha de las putas” a l'Amèrica Llatina
