https://directa.cat/actualitat/preferim-ser-putes-felices-ser-serves-del-patriarcat
Convocades per Genera (Associació en defensa dels drets de les
dones) les participants van reflexionar també sobre els models
abolicionistes i de regulació neoliberal de l’activitat per tal de
reivindicar un model propi basat en els drets laborals
Anna Celma
Mariana Cantero
21/12/2015
El de les treballadores sexuals ha de ser un moviment, en tant
que antipatriarcal, feminista? Si la resposta és positiva, és factible
trobar escletxes per endinsar-se en aquestes organitzacions, que han
estat durant molt de temps espais que aglutinen dones blanques,
universitàries i de classe mitjana? Com apropiar-se d’aquests espais i
fer-los propis participant? Quin paper juguen els moviments feministes
en l'apoderament i en l'auto organització? Aquestes i altres preguntes
han vertebrat les Jornades Feministes- Aliances i Treball Sexual que han
reunit al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) dones activistes i
treballadores del sexe d’Europa i Amèrica Llatina.
Convocades per Genera (Associació en defensa dels drets de les dones) les participants van reflexionar també sobre els models abolicionistes i de regulació neoliberal de l’activitat per tal de reivindicar un model propi basat en els drets de les treballadores. També es parlar del tracte amb finalitat de prostitució forçada, intentant construir un discurs propi de reivindicació de drets dins del moviment feminista, que ha estat moltes vegades ocupat pels discursos de les abolicionistes, corrent que ha copat diversos espais a llocs de poder, com per exemple les institucions.
L’estigma com a nexe entre les treballadores sexuals
El nexe entre treballadores sexuals i feminisme va centrar bona part de les reflexions de la primera jornada de la trobada. D’una banda, la Maria Palomares, de Calala, va defensar la necessitat de què les treballadores sexuals que es considerin feministes generin seus els espais dins moviment i hi participin per apropiar-se’l.
També hi va haver qui va anar un pas més enllà i va defensar directament que el de les treballadores sexuals ha de ser un moviment feminista sense excuses. "El moviment de treballadores sexuals ha de ser feminista si no vol reproduir un sistema patriarcal, injust i capitalista", van dir a l’auditori les dones d’AVA Caradona. Aquestes dones van voler posar èmfasi en l’estigma entès com al nexe que uneix a totes les persones que es dediquen al treball sexual i que té el seu origen en la desigualtat de gènere, aquella que divideix les dones en mestresses de casa, esposes o putes. Aquest estigma, van reflexionar, interactua amb d’altres que són transversals a la societat (classe, origen , religió). "La societat ens vol reduir a la nostra sexualitat i nosaltres la fem servir per sobreviure", es va dir en una de les intervencions.
El feminisme abolicionista, en eterna discussió
Per la seva part la Georgina Orellano, Secretaria general d’AMMAR (sindicat de treballadores sexuals de l’Argentina) i la Paula Ezkerra (feminista, treballadora sexual i consellera de la CUP Districte Ciutat Vella), van voler posar en dubte els preceptes de l’abolicionisme, corrent que posiciona les treballadores del sexe com a víctimes i que vol impedir la seva projecció laboral dintre del mercat sexual. ‘Ens posen en el lloc de víctimes per desqualificar-nos, ens pontifiquen, ens envien la policia i ens volen penalitzar des del sistema judicial. La seva forma de protegir-nos és denunciar-nos’, van explicar.
Convocades per Genera (Associació en defensa dels drets de les dones) les participants van reflexionar també sobre els models abolicionistes i de regulació neoliberal de l’activitat per tal de reivindicar un model propi basat en els drets de les treballadores. També es parlar del tracte amb finalitat de prostitució forçada, intentant construir un discurs propi de reivindicació de drets dins del moviment feminista, que ha estat moltes vegades ocupat pels discursos de les abolicionistes, corrent que ha copat diversos espais a llocs de poder, com per exemple les institucions.
L’estigma com a nexe entre les treballadores sexuals
El nexe entre treballadores sexuals i feminisme va centrar bona part de les reflexions de la primera jornada de la trobada. D’una banda, la Maria Palomares, de Calala, va defensar la necessitat de què les treballadores sexuals que es considerin feministes generin seus els espais dins moviment i hi participin per apropiar-se’l.
També hi va haver qui va anar un pas més enllà i va defensar directament que el de les treballadores sexuals ha de ser un moviment feminista sense excuses. "El moviment de treballadores sexuals ha de ser feminista si no vol reproduir un sistema patriarcal, injust i capitalista", van dir a l’auditori les dones d’AVA Caradona. Aquestes dones van voler posar èmfasi en l’estigma entès com al nexe que uneix a totes les persones que es dediquen al treball sexual i que té el seu origen en la desigualtat de gènere, aquella que divideix les dones en mestresses de casa, esposes o putes. Aquest estigma, van reflexionar, interactua amb d’altres que són transversals a la societat (classe, origen , religió). "La societat ens vol reduir a la nostra sexualitat i nosaltres la fem servir per sobreviure", es va dir en una de les intervencions.
El feminisme abolicionista, en eterna discussió
Per la seva part la Georgina Orellano, Secretaria general d’AMMAR (sindicat de treballadores sexuals de l’Argentina) i la Paula Ezkerra (feminista, treballadora sexual i consellera de la CUP Districte Ciutat Vella), van voler posar en dubte els preceptes de l’abolicionisme, corrent que posiciona les treballadores del sexe com a víctimes i que vol impedir la seva projecció laboral dintre del mercat sexual. ‘Ens posen en el lloc de víctimes per desqualificar-nos, ens pontifiquen, ens envien la policia i ens volen penalitzar des del sistema judicial. La seva forma de protegir-nos és denunciar-nos’, van explicar.
"Hem
de lluitar pels nostres drets i construir des del feminisme, sense
deixar de banda altres dones", opina Georgina Olano, del sindicat de
Treballadores Sexuals de l'Argentina
El principal problema de
les treballadores sexuals, tal com van explicar Orellano i Ezkerra, no
és haver d’exercir, sinó les condicions en les quals han de fer-ho quan
treballen en espais on la seva feina està prohibida. Paradoxalment,
diuen, les abolicionistes les han acabat portant a aquests espais
marginals. Per això demanen la regulació de la prostitució i poder
exercir de manera autònoma. "La millor manera de construir aliances amb
altres dones feministes és respectar a les treballadores del sexe.
Nosaltres preferim ser putes felices a serves del patriarcat. Hem de
lluitar pels nostres drets i construir des del feminisme, sense deixar
de banda altres dones", va reblar Orellano.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.