Esdevenir puta

Esdevenir puta

En mig d’aquesta intensa i rigorosa investigació per a un projecte teatral sobre prostitució, que va començar amb una flaire abolicionista macrovictimitzadora i que va camí de convertir-se en el discurs més radicalment pro-drets que s’ha formulat fins el moment, he començat a jugar el joc. El joc que juguem la gent de Teatre per poder accedir a la ficció, portar la imaginació al límit de l’acció. De la mateixa forma que no podràs mai interpretar (o dirigir) Ricard III de Shakespeare amb autoritat si mai no has imaginat amb molta precisió la mort y la desaparició del cos d’algun conegut proper , no és possible interpretar o dirigir un espectacle sobre treball sexual si no has imaginat amb molta precisió com esdevenir puta

Esdevenir

1 v. intr. [LC] Passar d’un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran.

2 intr. [LC] Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat.

3 1 intr. [LC] Alguna cosa, venir a afectar algú, tenir conseqüències en algú. Aquell a qui no ha esdevingut mai cap adversitat. Qualsevol cosa que li pugui esdevenir.

3 2 intr. pron. [LC] Un fet, produir-se, tenir lloc. Això s’esdevé moltes vegades.

4 intr. [AD] Un acord, una sentència, etc., adquirir un caràcter definitiu.

No hi ha cap verb d’us comú tan precís com esdevenir al castellà estandar. Esdevenir és un verb fluïd i vigorós que implica un moviment energètic que afecta a l’ésser d’una forma definitiva.

Potser és cert, com diuen algunes feministes abolicionistes, que cap dona neix per puta. Però sorprenentment, moltes dones al planeta esdevenen putes, i, algunes, segons les seves pròpies biografies, esdevenen grans putes.

O potser és mes cert encara, que totes les dones del món neixen per putes i que una educació castrant sexualment i vitalment anorrea completament aquest inicial impuls bonòbic. L’impuls de tocar , besar , llepar, l’ impuls de sentir la virilitat excitada dels mascles , l’impuls de obtenir beneficis amb melindros, l’ impuls d’ exercir el control emocional sexual sobre una altre ésser, ( perquè aquí, senyors , si parlem de professionals del treball sexual no coaccionades, el poder l’exerciran sempre les femelles , que no necessiten acumular tanta sang a la pelvis per practicar sexe i per tant mantindran el rec sanguini del cervell a voluntat) l’impuls de seduir . L’impuls de follar amb més d’un home a la vida, l’impuls de ser independents econòmicament i sexualment

Gairebé totes les dones que comencen a exercir el treball sexual , i dic gairebé , ho fan empeses per situacions econòmicament dramàtiques que elles mateixes no han provocat amb la seva negligència, i esdevenen putes a contracor, lluitant endimoniadament contra la seva programació mental –social i amb un sentiment de por i de desesperació bastant elevat . Però què passa desprès de superar aquest trasbals inicial? i de la estabilització econòmica pròpia o de l’entorn familiar? perquè no deixen aquest ofici automàticament? Queden tan trasbalsades i alienades que ja no poden sortir d’aquest mon terrible com qui ha caigut en una fossa sèptica?. O és potser que, superat l’ estigma i el terror inicial , esdevé una feina dura, però amb gratificacions suficients com per continuar? Perquè malgrat els milions de programes de protecció i reeducació i recol•locació laboral existents, no tots els clubs de carretera queden automàticament buits , amb dones fugint a la carrera en la recerca d’un present millor?

Després de llegir diversos llibres escrits per treballadores sexuals , d’entrevistar-me amb alguna d’elles, de llegir estudis antropològics sobre el fenòmen de la prostitució a nivell global , tinc ganes de ser puta. Ho dic seriosament . tinc ganes de guanyar diners amb el meu cony ,amb la meva boca, amb les meves mans , amb la meva pelvis, amb el meu cervell, amb la meva capacitat de seducció i connexió. Tinc ganes d’ explotar la meva bellesa, de guanyar molts diners amb capacitats que des de petita m’han ensenyat a no explotar ni utilitzar. Tinc ganes de transcendir en el meu cos tots els missatges negatius sobre la meva sexualitat amb els que m’han adoctrinat des de la meva infantesa.

Acabo de complir 39 anys , tinc una parella “estable” des de fa 10 anys , no tinc excessius problemes econòmics, ni una vida sexual massa diferent a la mitja, i, malgrat la meva aparent normalitat, tinc ganes d’esdevenir puta. I això porta dies trastocant-me. Esdevindré puta per sempre si un sol cop llogo el mes sexe i les meves aptituds emocionals socials per aconseguir un tracte de favor econòmic? Podré tornar enrere desprès de trepitjar voluntàriament els preceptes sagrats de la feminitat? recuperaré la meva ingenuïtat vers la monogàmia o quedaré per sempre tacada en la meva decència femenina?

Seguint els consells per scorts (acompanyants, putes de luxe) de la meva amiga Paulavip, una de les dones més observadores, sinceres, intel•ligents , generoses , simpàtiques, que he conegut mai, em plantejo quin seria el meu nom de feina. El meu nom de puta. Com batejaré al personatge que encarnaré per duplicar-me en aquesta dona sexual i poderosa que mai em van deixar ser. Finalment el tinc, Gina, Gina Green. La meva puta té nom i cognoms, i tota una biografia inventada amb avi irlandès , brigadista i republicà, i avia catalana, meuca i lluitadora . La meva puta descobreix el seu vestuari jugant, com es descobreixen les coses importants. Un dia qualsevol de maig entro en un “outlet”, hi ha un frontal dedicat a Dolce y Gabanna, em proposo el mateix repte que espero proposar al meu futur grup d’actrius... em planto davant la burra plena de roba de marca amb l’objectiu de vestir-me de puta. Agafo 3 vestits diferents, un negre amb transparències , em queda vulgar i va en contra de la meva anatomia. El segon és un vestit estampat felí, de licra freda tallat “al biés” , em queda horrible, semblo Wilma Picapiedra envellida. El tercer és un vestit verd , de setí barrejat amb lycra, escot quadrat, costa 130 euros. Em queda genial. La meva puta ja té un vestit , encara només un, verd, brillant , setinat, ajustat i clàssic. Quan me’l poso, em sento renèixer. Podria demanar molts diners per la meva companyia. Una part de mi ja és Gina Green.