PutesTransLesbianesFeministes
Dones que no som com cal
Fins ara, hem estat parlant de la crisi i de com aquesta no es limita només a la vessant econòmica que se'ns 'ven' des dels governs estatals i els mitjans de comunicació. Tenim clar que aquesta és una crisi generada des del sistema capitalista heteropatricarcal, i que sovint la interiorització dels seus paràmetres normatius ens 'cala' molt més del que creiem.
El que ens cal veure ara és com aquesta crisi afecta als 'cossos' que clarament se'n desdiuen de la 'norma' per adoptar una possible posició insubmisa/ rebel. Cal entrar dins d'aquestes 'categories' i veure quins són els paràmetres que les han creat -interns i externs- per entendre les seves actituds i dificultats en el marc de la crisi. En definitiva, ens cal veure com i perquè ens afecta la crisi a les que no som 'com cal'.
No som com cal: totes som putes
La prostitució és probablement un dels temes més controvertits dintre les lluites feministes. Algunes posicions feministes solen reduir la prostitució a l'esclavització de la dona al treball sexual – pagat/ generat per clients i proxenetes masculins-. Però la veu d'algunes de les mateixes treballadores és la que ha començat a oferir una visió molt diferent del món de la prostitució, allunyant-se de l'estigmatització heteropatricarcal -de la qual alguns feminismes semblen ser un 'eco inconscient'-. L'exercici del treball sexual pot ser una eina d'empoderament per qui l'exerceix. La tria del client i el pagament pels serveix atorga un poder a la prostituta: la puta no esclavitzada, tria conscientment el que fa i el que vol fer; ella és la 'figura alpha' de l'intercanvi.
Evidentment, aquesta possibilitat de poder de les dones mitjançant una 'arma' tant poderosa com el sexe va ser ràpidament 'detectada' pel patriarcalisme: aquest denigra la sexualitat de les dones i genera un negoci per 'controlar-la'. En aquest procés, cal expandir el nostre camp de visió cap a tota la teranyina politico-social-econòmica que s'ha teixit al voltant d'aquest negoci.
La marginalitat i la precarietat a la qual és sotmesa la prostitució és a més una condició 'sine qua non' per perpetuar l'estigmatització de la figura de la prostituta. Els exemples d'aquesta necessitat de mantenir la prostitució al marge d'allò 'socialment acceptable' són evidents: tot i la reivindicació constant des col·lectius de treballadores sexuals perquè la seva feina sigui considerada com a tal i gaudeixi de prestacions socials, pocs són els Estats que han transigit a aquestes demandes.
A darrere s'hi amaguen sense gaire eficàcia les màfies que comercien amb els 'cossos femenins', les quals tenen en els Estats i les seves polítiques capitalistes els seus millors aliats; però més al fons trobem el manteniment del mateix ordre heteropatriarcal, que ha de fer seu el poder de la sexualitat de les dones i de l’ús del terme 'puta' com a estigma de 'dona que no és com cal'.
Alguns feminismes s’han 'empassat' aquesta elaborada ficció cultural/ lingüística, però davant d'un sistema que ja no pot ni dissimular les seves greus deficiències constructives, no caldrà recuperar l'estigma de 'putes' per reclamar el nostre poder sexual/ cultural i treballar per desfer els constructes que ens han posat a sota de la piràmide del 'ser com cal'?
Lectures
- “Teoría King Kong”, Virginie Despentes (fragments)
- Fragments de l'eix 1
- Articles sobre la “Marcha de las putas” a l'Amèrica Llatina
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.